Decàleg

La Junta Permanent del Consell de les Dones, va aprovar el dilluns 28 de gener 2013, el Decàleg de mesures per a l’eliminació de la violència masclista i va traslladar al plenari del Consell Comarcal la seva aprovació definitiva.

Entre les mesures adoptades en el decàleg, destaca la demanda a les administracions perquè les politiques de dones i d’igualtat de gènere no es vegin afectades per les retallades, molt especialment en els programes de prevenció, en els serveis especialitzats. Es requereix el compromís i la responsabilitat de les empreses de mitjans de comunicació perquè informin dels casos de violència masclista i es reivindica que es garanteixi la continuïtat dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) a nivell local, les línies d’atenció telefònica o altres recursos al servei de les dones en situació de violència masclista.

DECÀLEG  (document en pdf)

La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat (preàmbul, 1), per tant la violència masclista s’ha de tractar com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones.

La llei alhora estableix la definició de “violència masclista”, tot indicant que “el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, de control i d’abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior” (preàmbul, 1).

D’acord amb l’article 3 de la mateixa llei 5/2008, s’entén per violència masclista la que “s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

I a l’article 5 trobem definits els àmbits en els quals es pot manifestar la violència masclista:

Primer. Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.

Segon. Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual, psicològica o econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el sí de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions  afectives i dels lligams de l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat primer.

Tercer. Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari laboral si té relació amb la feina.

Quart. Violència en l’àmbit social o comunitari.

Cinquè. Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

La violència masclista en el context social actual La violència masclista afecta a tothom, i és per això que la implicació de tots els àmbits socials, culturals, polítics, educatius, esportius... és clau per encarar la lluita per a la seva eradicació.
Els poders públics han de treballar per evitar que els efectes de la crisi repercuteixin de manera doble en la gran majoria de les dones de la comarca del Baix Llobregat i de tot el territori: ja sigui perquè elles en són les principals perjudicades per l’actual situació del treball i l’atur, de la salut, del nivell adquisitiu, o perquè pateixen directament els buits i el desmantellament de l’estat del benestar.

D’altra banda, enfront les argumentacions o els comentaris que volen justificar, legitimar o entendre la violència masclista com a conseqüència de l'actual crisi, s’han d’oposar respostes clares basades en els drets de les dones per tal d’impedir retrocessos ideològics, amb la conseqüent pèrdua dels avanços socials adquirits, maltractaments i abusos vers les dones.

En aquest sentit, elaborem els següents principis en forma de decàleg,

  1. S’ha d’instar a tots els partits polítics que signin un acord de mínims per tal que les politiques de dones i d’igualtat de gènere no es vegin afectades per les retallades, molt especialment en els programes de prevenció, en els serveis especialitzats i en general en tot allò que la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista preveu com a obligatori per als Poders Públics.  Alhora també cal instar als poders públics perquè vetllin per l’aplicació efectiva d’aquesta Llei.
  2. S’ha de requerir el compromís i la responsabilitat de les empreses de mitjans de comunicació perquè informin sobre la violència masclista, tenint en compte les “Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació”, elaborades l’any 2004 i actualitzades el 2009, per treure a la llum pública un problema social i per evitar que quedi relegat a l’àmbit privat. S’ha de fer una anàlisi continuada sobre com s’informa i vetllar pel compliment de les esmentades recomanacions.
  3. S’ha de tenir present la força de les Xarxes socials I les TIC per utilitzar-les com a eines per treballar la prevenció, la sensibilització contra la violència masclista i divulgar experiències positives de participació i avanços socials en matèria de gènere.
  4. S’ha de garantir fonamentalment la continuïtat dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) a nivell local, les línies d’atenció telefònica o altres recursos al servei de les dones en situació de violència masclista. Alhora també s’han  d’incorporar en l'Observatori de la violència indicadors d’atenció dels SIADs per contribuir a fer visibles els casos en què se superen les situacions de violència.
  5. S’han d’actualitzar els circuits locals i comarcals en base als àmbits de la violència masclista definits en la Llei: violència en l’àmbit de la parella, violència en l’àmbit familiar, violència en l’àmbit laboral i violència en l’àmbit social o comunitari.
  6. S’han d’incorporar en les polítiques d’atenció a les dones en situació de violència en l’àmbit de la parella o de la família, a les filles i fills d’aquestes dones. Alhora també s’han de promoure els serveis d’atenció especialitzada per a joves que pateixen o són susceptibles de patir dinàmiques d’abús o violència.
  7. S’ha d’incorporar la lluita contra la mutilació genital femenina i contra el matrimoni forçat en els Protocols d’actuació contra la violència masclista, ja sigui a nivell local, comarcal o nacional.
  8. S’han de crear mecanismes d’implicació i participació de tots els sectors socials, i molt especialment de la població jove com a mesura de prevenció de conductes violentes; tenint en compte la participació activa d’aquest sector en les campanyes de sensibilització i promovent la utilització dels materials de prevenció amb continguts pensats i creats per i per al jovent. Alhora també s’ha d’incentivar, mantenir, posar en valor i donar suport, en els centres educatius, iniciatives i mesures preventives de les desigualtats de gènere i de la violència vers les dones.
  9. S’han d’activar els recursos necessaris per portar a terme els programes i plans de prevenció i detecció precoç de la violència masclista gestionats des de les administracions locals i /o supralocals. Alhora també s’ha de dotar a les dones de totes les eines i materials de conscienciació i formació per prevenir qualsevol forma de violència pel sol fet de pertànyer al gènere femení. A tal efecte s’ha de crear una base de dades de professionals i/o entitats dedicades a impartir tallers especialitzats.
  10. S’ha de continuar treballant per eradicar la causa principal de la violència masclista que és l’estructura de la societat patriarcal, i desmitificar la pretesa superioritat genètica masculina.